Entrevistes

Amb l’objectiu de conèixer l’opinió de la societat sobre el dret a vot i la participació política de les persones immigrades, AMIC-UGT proposa aquest espai de reflexió i participació ciutadana que ens porti al debat necessari per avançar en democràcia. 

 

Durant l’any 2010 i 2011 AMIC va realitzar les següents entrevistes a representants del Govern, partits polítics, representants del món associatiu, del món acadèmic i cultural, sent les mateixes preguntes per a tothom:

1-Quan, una persona nouvinguda, ha de tenir dret a vot?  En tots els àmbits o només en el municipal?

2- Quina ha de ser la participació política i ciutadana d’una persona nouvinguda a Catalunya?

3- Proposi dues mesures que millorarien la integració i cohesió social.

Entrevista a:

Rafael Allepuz Capdevila, president de Justícia i Pau a Lleida i professor del Departament d’Economia Aplicada de la UdL.

– Des del moment que es troba en situació legal i treballa o ha treballat cotitzant a la seguretat social,  També els membres de la seva unitat familiar haurien de poder exercir aquest dret.

En tots els àmbits haurien de poder votar.

Si es troba en situació legal, s’haurien de donar les facilitats per participar en les mateixes condicions i circumstàncies que la resta de ciutadans.

3. Proposi dues mesures que millorarien la integració i cohesió social.

a. Adaptar la legislació a les necessitats que tenen els nouvinguts per a una plena integració i cohesió.

b. En l’àmbit educatiu i sanitari, com en altres, facilitar la comunicació i la informació.

Amb dues mesures, com altres, també haurien de reflectir els deures dels ciutadans nouvinguts com a contraprestació a les facilitats atorgades per la integració i cohesió plenes i en harmonia.

 

 Héctor Silveira, Professor de filosofia del dret de la UdL

 

– Debería tener derecho al voto en todos los ámbitos –europeos, nacional, autonómico y local a partir de los dos años de residencia, con arraigo, y empadronamiento permanente y continuo.

Su participación política y ciudadana debe ser como la de cualquier otro ciudadano europeo, con el único límite de que para votar y ser elegido como representante político habría que esperar un arraigo de dos años

3- Proposi dues mesures que millorarien la integració i cohesió social.

a) derecho de votar y a ser elegido en las elecciones y procesos electorales del municipio donde esté empadronado

b) facilitar el permiso de residencia por arraigo social y familiar y no vincularlo al trabajo; facilitar que las personas salgan de la irregularidad o no caigan en la   irregularidad.

c) luchar contra la explotación laboral de los inmigrantes, especialmente de los  indocumentados

 

 Zulma Sierra. Periodista colombiana, editora del semanario Latino en Barcelona.

 

– El derecho al voto debería ser en todos los ámbitos, pues finalmente nos regimos por la misma Constitución, las mismas leyes a nivel estatal y las mismas normativas municipales.

-El derecho a elegir tendría que estar aparejado con el derecho a ser elegido. Creo que son las dos caras de una misma moneda y que constituyen la base de la participación política. Por supuesto, un inmigrante -como cualquier ciudadano- puede y debe ser parte activa de los diferentes entes en los que se tomen decisiones que afectan su cotidianidad como las Asociaciones de padres y madres, las Juntas vecinales, los referéndums sobre hechos puntuales, etc.

3. Proponga dos medidas que mejorarían la integración y la cohesión social.

  • El refuerzo del sistema sanitario con más personal y más centros de salud.
  • El fomento de actividades barriales que fomenten el conocimiento de las diversas culturas.

 

El Hassane Jeffali Houari, president de l’Associació ADIB DILADI de Tarragona

 

– La participació de les persones nouvingudes comença des del moment de la seva arribada. Regularitzar la seva situació, cercar allotjament o feina, son els passos cap a la normalització de les relacions entre les persones que venen de fora i les persones autòctones. Una vegada assolits els drets, els nouvinguts han de complir amb els deures i obligacions per construir una societat on les oportunitats són iguals per a tothom. És a partir d’aquest moment quan el dret a vot es pot considerar un dret per la cohesió social. Al meu parer, el dret a vot hauria de ser possible en les eleccions municipals i les autonòmiques.

– Quan les persones de fora de Catalunya esdevinguin ciutadans que tenen els mateixos drets i compleixen els mateixos deures que els mateixos catalans, la ciutadania ha de ser universal per ser elector i elegit dins de les regles de jocs.

3- Proposi dues mesures que millorarien la integració i cohesió social.

Per millorar la integració i la cohesió social és, una, donar suport al teixit associatiu creat per les persones nouvingudes com a pas previ al reconeixement del procés de la integració; dos, crear un espai mixt on els nouvinguts i autòctons poden interactuar i fer activitats conjuntament.

 

 

 Jordi Garreta, professor de sociologia del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida.Investigador en sociologia de les migracions i sociologia de l’educació

 

 – La participació social i política és un factor important per a la integració social de les persones nouvingudes (evidentment, tenint en compte que la inserció laboral, l’habitatge i la formació/educació són aspectes centrals) ja que és l’expressió d’acceptació i reconeixement de la seva presència des de la societat receptora i les seves estructures socials i polítiques. Des d’aquesta òptica, la possibilitat d’exercir el dret de vot pot comportar actituds més positives dels immigrats ja que perceben que el seu parer també es té en compte. Aquest dret es relaciona molt sovint amb ser nacional d’un país sense tenir en compte altres consideracions com pot ser l’arrelament en una societat.

Donada la complexitat de situacions que viu el nostre país es lògic que calgui distingir entre aquelles persones recent arribades i que poden no tenir cap projecte de vida a destí o busquen un altre destí i aquells que han arrelat o volen fer-ho i que tenen un projecte de vida entre nosaltres. Per aquests darrers és clau el poder implicar-se a nivell polític ja que és la forma de rebre l’esmentat reconeixement i també el camí per a millorar la nostra societat amb les seves aportacions. Aportacions que poden fer també implicant-se en els partits polítics. L’àmbit municipal, el més proper al ciutadans, pot ser un primer pas per a reconèixer aquesta presència a nivell polític, però és evident que cal anar més enllà.

– La participació política ha de poder ser a través del dret a vot i la implicació en partits polítics i òrgans de decisió, de forma que s’escolti la seva veu ja que hi ha molts aspectes a millorar de la nostra societat i els nouvinguts poden col·laborar en aquesta millora. A nivell social la implicació ha de ser en les estructures existents (organitzacions no governamentals, entitats, sindicats, associacions de veïns, etc.) i, per algunes qüestions concretes, a través d’associacions pròpies.

Els darrers anys hem assistit a l’increment molt notable de les associacions d’immigrats que estan tenint un paper molt actiu en el manteniment de la cultura i la religió, l’ensenyament de les llengües d’origen, l’ajuda mútua, entre altres moltes coses. Però el que no ha d’esdevenir aquest associacionisme és una estructura paral·lela que més que facilitar la integració segregui a unes organitzacions específiques a les persones immigrades. En un primer moment aquestes associacions han de poder desenvolupar-se i realitzar el paper de “cuixí” en el procés d’integració, però hauria d’arribar un moment en que centressin el seu paper en aspectes que no cobreixin altres organitzacions de tota la ciutadania de les que els immigrats ja en formessin part. Per posar un exemple, cal que els nouvinguts s’incorporin amb normalitat a les associacions de veïns  de forma que no s’hagi de recórrer a l’associació d’immigrats per parlar de qüestions de relació veïnal quan la temàtica impliqui a nouvinguts. La immigració s’ha d’anar incorporant i ha d’anar aportant si pretenem construir una societat cohesionada.

3- Proposi dues mesures que millorarien la integració i cohesió social. 

Afavorir la participació política de les persones nouvingudes a través del dret a vot i la major presència en els partits polítics i en els espais de decisió de forma que col·laborin més en la definició, per exemple, de les polítiques d’integració dels immigrats.

Clarificar el rol de les associacions d’immigrats i potenciar la incorporació i la participació de les persones nouvingudes en altres estructures organitzatives de forma que hi participin de forma activa i que les sentin també seves.

 

 

 Joan Reig, músic. Baterista dels Pets

Quan em fan aquest tipus de preguntes m’agrada posar-me a la pell de l’altre. Per tant, si jo anés a treballar a un altre lloc voldria tenir tots els drets dels ciutadans d’aquell país des del primer dia, per tant faria tot el possible per integrar-me en tots els sentits. Començant per aprendre’n la llengua i interessant-me per la cultura i història del poble que m’acull.

– Com més s’impliqui en la societat d’acollida més aviat serà també la seva societat, el seu nou país. Per què passi això no cal que és renuncii a la cultura, la llengua o la nacionalitat d’origen, evidentment. Es tracta de sumar i no de restar!

3- Proposi dues mesures que millorarien la integració i cohesió social.

En el cas de Catalunya, tenir les eines polítiques per tot el que fa a immigració. Facilitar la integració amb tot tipus d’ajudes per tal d’evitar guetos i la criminalització de la gent que ve a cercar una present i un futur millor.

Javier García Bonomi

 Javier García Bonomi. Presidente de FEDELATINA – Federación de Entidades Latinoamericanas de Cataluña, Miembro de la Comisión Directiva de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Miembro de la Taula de Immigració de la Generalitat de Catalunya.

El derecho al voto es absolutamente fundamental no sólo para la persona que llega sino también para la sociedad que nos acoge. Ser parte de un proyecto en común es fundamental. Hay unos lapsos mínimos de tiempo que tienen que ver con el arraigo de esa persona. Nosotros pensamos que una persona con dos años de residencia legal, con dos años de haberse integrado a redes sociales, laboralmente, también haberse integrado a la sociedad civil, se hace un tiempo suficiente. Por supuesto aquí, a veces hablan de 5 años, a veces hablan de 10 años o de 3 años. Nosotros evidentemente defendemos la postura de mínimos que tiene que ver con estos dos años y nos parece un tiempo suficiente para que las personas demuestren que realmente, efectivamente se han arraigado a un municipio, se han arraigado al la ciudad donde viven, al pueblo donde viven y pueden de esta forma ser activos participantes del desarrollo de esta sociedad.

Evidentemente, el primer ámbito es el ámbito municipal, el ámbito de la cercanía, donde en principio la persona conoce más y tiene más elementos para poder participar. Claro que también nos interesa muchísimo que puedan participar al nivel autonómico y al nivel estatal. Hoy en día, el primer escalón, la primera posibilidad se va a abrir al nivel municipal para residentes extranjeros, y nos parece que es una buena noticia. Lamentamos mucho que sea sólo para algunos colectivos muy concretos, aunque claro, el colectivo favorecido es el latinoamericano, principalmente, pero somos absolutamente solidarios y igualitarios con los otros colectivos y consideramos que el solo hecho de residir ya es más que suficiente para poder votar. No hace falta tener un origen determinado ni una religión determinada para poder ejercer este derecho.

– Empecemos con el tema ciudadano, porque finalmente cada acto que hace un ciudadano finalmente tiene una transcendencia política. Y entonces es verdad que hay una gran tradición asociativa en Cataluña. El primer paso que tiene que ver con formar redes, con trabajar en el desarrollo de una sociedad en la que uno vive, y la segunda cuestión absolutamente fundamental y importante es ejercer este derecho ciudadano desde los valores principales que tiene esta sociedad, que es el valor de la democracia, de la igualdad, de las oportunidades, y nosotros consideramos que cualquier persona, que, evidentemente, forme parte de esta sociedad tiene que cumplir con estos valores. Una vez que como ciudadano participa en redes, tiene estos valores, y los ejerce, también la sociedad le tiene que dar oportunidades, porque es muy fácil poner las obligaciones frente a la inmigración pero luego recortarle los derechos y negarle las oportunidades al nivel de derechos. El sistema funciona cuando desde los dos lados hay cesión de derechos y oportunidades. Entonces, las obligaciones las cumplimos los inmigrantes día a día, y al nivel de derechos necesitamos, evidentemente, poder participar activamente. No sólo votar, es uno de los puntos, pero previo a esto, necesitamos poder tener acceso a la cultura, a las universidades. Es preocupante que sólo el 4 % de la inmigración acceda a la universidad. Es fundamental que en los servicios públicos haya funcionarios públicos inmigrantes. Hoy en día prácticamente es nulo el acceso a ser un funcionario público, a tener un oficio público, sean los mossos d’esquadra, la guardia urbana, fuerzas de seguridad, fuerzas de servicios, es totalmente preocupante que este restringido el acceso a este tipo de puestos de trabajo y puestos de responsabilidad. Y el último de ellos es el tema del derecho al voto. El hecho de poder votar, de poder elegir y ser elegido, es algo fundamental. También hay que decir que en estas próximas elecciones los extracomunitarios van a poder elegir, pero no ser elegidos. Esto es una contradicción, un déficit democrático grave, que Europa no podría permitirse ni Cataluña debería aceptar ni España, el hecho de democracias imperfectas en las cuales sólo voten algunos, sólo países con convenios, solo puedan votar y no ser votados, son todos cuestiones que evidentemente es un largo camino y hay que empezar por algún sitio, y ahora se empieza concretamente por el voto en las municipales, pero deberíamos empezar a pensar en un cambio constitucional, que cuando una persona tenga una determinada cantidad de tiempo de residencia, sean dos o tres años, no tiene que cargar las mochilas de las dictaduras o de los déficits democráticos de sus países, más si tiene hijos aquí o si tiene familia, o tiene un arraigo muy potente, es un tiempo más que suficiente para que la gente pueda votar.

3. Proponga dos medidas que mejorarían la integración y la cohesión social.

Medidas muy concretas en la línea de lo que venía diciendo. Lo primero, acceso de los colectivos recién llegados al empleo público. Esto quiere decir que no sea obligatorio, por ejemplo, tener la ciudadanía española porque sino es impensable que un pakistaní, o un hindú, o un chino puede ser un mosso d’esquadra o guardia urbana o un empleado público, simplemente porque exigen tener la ciudadanía española que para personas de estos colectivos demora muchísimos años. Entonces: hacer más reales y más cercanos los requisitos para ser empleado público. El tema de las lenguas: valorar positivamente también las distintas lenguas que pueden saber y las culturas de una persona para acceso al empleo público.

La segunda medida finalmente tiene que ser una medida profunda que es un cambio constitucional, tal como se ha hecho para permitir el voto a los ciudadanos comunitarios en las municipales, que permita también este voto no solo a los ciudadanos comunitarios, sino también a los residentes extranjeros con una cantidad de tiempo residiendo en Cataluña, en España. Porque desde el punto de vista lógico y democrático tiene mucho más en común un latinoamericano o un marroquí o gente venido de otros sitios, mucho más en común con Cataluña y con Barcelona que un húngaro o que un finlandés. La verdad es que la Unión Europea da derechos por pertenecer a unos valores determinados. La gente que vive aquí ya tiene que insertarse en estos valores, que, como dije anteriormente, son los principios democráticos, los principios de igualdad, los principios también de derechos humanos, y si está en esa misma sintonía, en esa misma actitud de ser ciudadano también debería tener esos derechos. Por eso hace falta algo que es muy concreto, que es la reforma de la constitución española que parece, o dicen que es algo intocable, pero que es mentira porque cuando fue la reforma necesaria para los ciudadanos de la Unión Europea se hizo de forma urgente, y ahora parece que para dar derechos a otros se restringe demasiado.

Foto Josep M. Forné

Josep M. Forné. Catedràtic de filosofia a secundària (a l’ institut Màrius Torres, i al col·legi Claver), president de la seu territorial a Ponent-Lleida d’Òmnium Cultural i vocal a la junta nacional (responsable de l ‘àmbit territorial), i president del Banc dels Aliments a Lleida.

– Crec que ha de tenir dret a vot quan adquireix la ciutadania, i quan l’adquireix ha de tenir ple dret com la resta de ciutadans. El problema, suposo, que està en quan s’ha d’adquirir la ciutadania. I això ha d’estar lligat a vàries variables: el temps que du de residència, la voluntat de romandre i l’acreditació d’uns mínims de voluntat de formar-ne part.

La participació política i ciutadana hauria de ser la mateixa que tenen la resta de ciutadans. No es pot demanar ni més, ni menys. En aquest sentit és interessant cartes de drets (però també de deures) que han elaborat municipis com el de Lleida.

3. Proposi dues mesures que millorarien la integració i cohesió social.

La primera de les mesures a proposar és el treball. La possibilitat de treballar amb igualtat de drets.

La segona és la de promoure facilitats per adquirir els elements culturals (llengua i cultura) del país d’acollida i estimular que aquestes facilitats siguin usades per part dels nouvinguts. També cal ser curosos en el respecte a les aportacions culturals que facin els nouvinguts. Com no, en aquest àmbit, és molt important l’acollida en el període escolar i, en aquest mateix període, promoure l’educació de tots per entendre que de món només n´hi ha un i que entre tots hem de fer possible que sigui millor.

Jordi Salvador

 Jordi Salvador. Secretari General de la UGT del Camp de Tarragona

 

– Com qualsevol altre ciutadà d’aquest país. Des del primer dia que hi viu i participa de la construcció de la nostre societat com a treballador/a o resident ha de poder exercir els drets inherents a ser ciutadà. No podem diferencia entre ciutadans de primera i ciutadans de segona segons el seu origen. No podem demanar la integració a la societat d’acollida si hi ha part de la ciutadania que no té els mateixos drets que l’altra. Igualtat de drets per a tothom vol dir que tothom ha de poder votar com qualsevol altre persona i en qualsevol àmbit.

La participació ciutadana i política ha de ser la mateixa a la que pot optar qualsevol altre persona. El dret de poder participar en la construcció de la societat, des de l’àmbit social, polític, cultural, o el que sigui ha d’estar a l’abast de totes aquelles persones que el vulguin exercir. Altra cosa és que s’utilitzi aquests dret. Quants catalans no participen en cap associació, entitat, etc? Passa res? NO

3. Proposi dues mesures que millorarien la integració i cohesió social.

Amb una en tinc prou. Cap mesura diferenciadora per l’origen. Aquesta és la clau. La diferència no es pot veure com a problema. Tots som persones, vinguem d’on vinguem. Només l’evolució cultural i social pot fer avançar aquest camí cap a una major qualitat democràtica.

 Lluís Esteve Garnés. Responsable nacional de l’àmbit Migració i Ciutadania d’ICV, membre de l’executiva nacional i president d’ICV de l’Hospitalet. Regidor d’ICV de l’Hospitalet i tinent d’alcalde d’Educació.

Cal garantir la plena igualtat de drets i deures de totes les persones que viuen en una mateixa societat. En aquests moments les persones que no tenen la nacionalitat espanyola i resideixen a Catalunya tenen les mateixes obligacions que la resta, però no els mateixos drets, per això és absolutament necessari el dret a vot en totes les eleccions (municipals, autonòmiques, estatals i europees) de les persones amb tres anys de residència a l’Estat espanyol.

Mentre no s’aconsegueixi aquest objectiu de plena ciutadania caldria assegurar la incorporació d’ofici en el cens electoral de totes les persones migrades que tindran dret a vot a les properes eleccions municipals arran de la signatura dels convenis de reciprocitat amb els seus països d’origen. Cal evitar mecanismes de registre específic que puguin desincentivar la seva participació electoral.

– Participar és un dret que ens dona l’oportunitat de defensar les nostres idees i formar part de les decisions que ens afecten. Participar ens fa ciutadans i ciutadanes, ens ajuda a viure en comunitat i a conèixer la societat en la que vivim i a conèixer millor els nostres drets i deures. Participar és útil perque col·lectivament podem defensar millor els nostres interessos i podem resoldre millor els nostres problemes.

És fonamental la participació política activa de les persones nouvingudes  per lluitar contra qualsevol discriminació i contra qualsevol discurs o acció racista i xenòfoba.  La implicació a les AMPES, ONG, entitats de tota mena, sindicats i organitzacions polítiques és fonamental per a què el teixit associatiu i el món sindical, polític i institucional del nostre país arribi a ser un fidel reflex de la societat mestissa que és avui dia Catalunya.

3. Proposi dues mesures que millorarien la integració i la cohesió social.

La primera mesura seria enfortir l’estat del benestar per assolir una societat amb els mateixos drets, deures i oportunitats per a tothom. Això vol dir garantir una educació de qualitat i equitativa per a tota la ciutadania com a instrument de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats. I també vol dir aplicar amb recursos suficients plans d’acollida locals per tal que les persones migrades que arriben al nostre país tinguin garantides la informació i l’assessorament legal, els serveis de mediació intercultural, l’empadronament i l’accés al dret a la salut i l’educació de forma immediata, l’assessorament per a l’ocupació i l’allotjament temporal per aquelles persones que ho requereixin. Caldrà també tenir una cura especial en l’impuls de polítiques d’atenció als joves migrats per tal d’assegurar l’èxit en el seu procés educatiu i en la seva incorporació al món laboral i la creació de canals de participació a la nostra societat on es reconegui la seva singularitat.

La segona mesura seria la lluita contra qualsevol tipus de discriminació que inclogui el combat contra les condicions precàries d’algunes persones migrades que viuen a Catalunya, incrementant els mecanismes d’inspecció laboral a les empreses per tal de reduir l’explotació laboral i evitant la discriminació en l’accés a l’habitatge i les situacions d’infrahabitatge i de sobreocupació. Vetllar per a que els mitjans de comunicació públics de Catalunya donin un tractament acurat i objectiu del fet migratori i de totes les condicions que l’envolten, tant pel que fa als continguts com a les imatges. I, finalment, impulsar un front comú polític i social contra qualsevol actitud xenòfoba i racista que es produeixi al nostre país, tot actuant contundentment, fins i tot jurídicament, contra aquestes actituds.

Xavier Sabaté Ibarz

Ex-Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona.

 

– El Pacte Nacional per a la Immigració proposa l’extensió del dret a vot, a les eleccions municipals, a les persones amb permís de residència permanent. Aquest és un indicador d’arrelament possible, però pot ser millorat. Es tracta de fer ciutadans, amb drets i deures. Cal tenir en compte, també, les conseqüències més enllà, com ara a les eleccions europees, o els drets – per exemple, la lliure circulació – inherents a la ciutadania. Ja hi ha col·lectius nouvinguts amb dret de vot municipal reconegut – aquí i en altres llocs d’Europa, i no s’enfonsa el món.

– La participació política – que va molt més enllà de votar – és una expressió més de la participació ciutadana. Les persones nouvingudes han de tenir l’oportunitat d’opinar i de participar en tots els àmbits, i la voluntat de fer-ho per a ser un més de la comunitat. Quan un té la voluntat d’arrelament, la condició de nouvingut és transitòria. I, quan un forma part de la comunitat – en aquest cas Catalunya – crec que hi ha una certa obligació moral de participar. Catalunya té una llarga tradició associativa, que ha estat i és escola de democràcia, i tothom hi pot trobar l’àmbit idoni.

3. Proposi dues mesures que millorarien la integració i cohesió social.

La cohesió funciona quan hi ha espais comuns, en tots els sentits, i el principal és precisament participar de la construcció d’una societat democràtica. Només facilitant aquesta participació, amb tots els drets i els deures, reforçarem la unitat civil. I, a Catalunya, hi ha un element extraordinari d’integració, que és el coneixement i l’ús del català. Precisament per les circumstàncies difícils que ha hagut de passar la nostra llengua, quan un nouvingut l’aprèn i l’usa, amb normalitat, està donant una mostra visible d’integració. Tots hauríem d’ajudar a fer-ho possible.

Oriol Junqueras i Vies

 Professor de la UAB i actual eurodiputat al Parlament   Europeu per ERC

Probablement la integració d’un nouvingut en la societat que l’acull és proporcional -o  guarda una relació força estreta- a la manera en què la societat l’acull. I aquest fet no passa pas desapercebut als ulls del nouvingut, ans al contrari. Quan més es limiten les oportunitats del nouvingut a esdevenir membre de ple dret de la societat, més afavorim la seva no integració/inclusió, tot segmentant, així, la comunitat nacional. Creiem en un sol poble, som un sol poble i, per tant, cal trobar les vies adequades perquè qui vulgui de bon cor pugui esdevenir català tan ràpid com sigui possible.

Conseqüentment, el nouvingut ha de disposar de la possibilitat de poder participar en tots els processos en què participen la resta de ciutadans, per tant, en totes les eleccions i no només en les municipals. El mateix argument que alguns sectors utilitzen per acceptar la seva participació en les municipals però no en els altres processos electorals, podria servir per excloure’ls de les mateixes municipals: el no coneixement de la realitat, etc. La millor manera de conèixer és participar, ser partícip. Si no, no te’n creus membre.

Per últim, una persona ha de tenir el dret a vot sempre en la mesura que decideixi establir-se de manera permanent: si treballa o cerca treball, aporta o vol aportar part del seu treball (impostos, etc) al conjunt de la societat i demostra, d’aquesta manera, la seva voluntat de ser-ne membre. Com que participa igual que els altres, i nosaltres volem que en sigui un més, no hi ha motiu per excloure’l de determinats àmbits o segregar-lo. Tampoc en l’electoral.

– Malgrat les dificultats evidents, l’objectiu és que la seva participació sigui plena i amb igualtat d’oportunitats amb els seus nous connacionals. Com sabem la desafecció política ha arribat a xifres rècord entre els ciutadans del nostre país. Si volem capgirar aquesta tendència, cal canviar moltes coses. Però, sobretot, cal reforçar en tots els àmbits els mecanismes de participació i de decisió política efectiva. El mateix és vàlid per a totes aquelles persones nouvingudes: cal habilitar el màxim de mecanismes perquè se sentin partícips socialment i integrades a la comunitat. Cal vetllar per la plena participació.

3. Proposi dues mesures que millorarien la integració i la cohesió social.

La promoció de mecanismes que facilitin als nouvinguts la integració en la societat d’acollida, des de l’aprenentatge de la llengua catalana, fins al coneixement dels seus problemes socials, econòmics, nacionals, etc., de manera que se sentin catalans i partícips del nostre projecte polític com un més. Són especialment saludables aquelles iniciatives no governamentals sorgides des de la societat civil, com les parelles lingüístiques, ja que són un bon termòmetre de la salut d’una societat viva. Alhora, però, cal que les institucions públiques vetllin perquè aquests mecanismes arribin a tot arreu i cobreixin l’espai on les iniciatives civils no puguin arribar o siguin insuficients.

Mónica Parés Centeno
Assessoria Grup Municipal Popular, Ajuntament de Barcelona

-La forma natural arreu del món pel ple exercici dels drets polítics és la nacionalitat. Poden existir excepcions previstes a la Constitució espanyola i als tractats internacionals signats per Espanya, que permeten el dret al sufragi en eleccions locals amb els nacionals d’Estats on hi ha tractats de reciprocitat. En tot cas, aquests tractats de reciprocitat són un mandat constitucional i no es poden obviar, com pretenen els partits d’esquerra, sense canviar la lletra de la Constitució.

– Cal distingir entre participació ciutadana – a la que han de tenir dret tots els residents legals en un municipi – i la participació política, que representa el desenvolupament de drets de nacionalitat. Com diu l’Estatut de Catalunya vigent al seu article 7 “gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya”. La condició política de català és indispensable per l’exercici ple dels drets polítics, com és normal arreu a totes les democràcies occidentals.

3. Proposi dues mesures que millorarien la integració i cohesió social.

Catalunya i la resta d’Espanya hem de ser una terra d’oportunitats per als estrangers que vinguin de forma legal i que acceptin integrar-se en els nostres valors. Creiem que tothom pot – si vol – assolir les condicions per arribar a ser plenament català i espanyol, pero això requereix molt més que limitar-se a residir. Requereix parlar alguna de les nostres dues llengües oficials (els latinoamericans tenen una major facilitat perquè dominen una) i acceptar que els nostres valors socials, particularment la llibertat religiosa i la igualtat de les dones i els homes. La condició necessària per facilitar aquesta integració és la recuperació econòmica (els immigrants venen al nostre país a construir un futur, no a viure l’actual repartiment de la misèria que provoca el Tripartit i Zapatero) i canviar les polítiques que fan més fàcil entrar de forma il·legal i assolir els papers als tres anys que no inmigrar de forma legal i ordenada.

Josep Lluís Carod-Rovira

Ex-Vicepresident de la Generalitat de Catalunya, 2006-2010.

 – La qüestió dels drets civils i polítics serà la pedra de toc de la cohesió social del país a curt i mig termini. No ens podem permetre que una bona part de la població de molts pobles i viles de casa nostra porti més de deu anys residint-hi, portants els seus fills a l’escola, pagant els seus impostos, participant activament en tota mena de moviments socials i culturals, i estigui mancat del més bàsic dels drets democràtics. La situació encara és més greu quan es pot percebre clarament una desigualtat de tracte entre immigrants en funció de l’origen de cadascú.

El Govern, els partits polítics i la societat civil ja van arribar a un consens al Pacte Nacional per la Immigració: 5 anys de residència són més que suficients com a punt d’acord raonable pel reconeixement del dret de vot a tots els nivells. No podem exigir compromís amb el nostre futur col·lectiu sense donar un espai de dignitat i participació a tots aquells que el construiran amb nosaltres perquè són nosaltres.

En això la Constitució Espanyola representa, de nou, un obstacle, en limitar expressament els drets polítics dels estrangers i dificultar l’adquisició de la nacionalitat.

-La participació política i ciutadana d’una persona nouvinguda a Catalunya ha de ser tanta, o tant poca, com la d’algú nascut a Catalunya. Tanmateix, la nostra obligació com a governants o com a persones conscients de la nostra responsabilitat col·lectiva és la de facilitar i promoure aquesta participació, perquè el nostre objectiu, el bé col·lectiu a protegir, és el de la cohesió social, els lligams entre les persones que fan que continuem sent un sol poble.

3. Proposi dues mesures que millorarien la integració i cohesió social.

És clau el desplegament de la Llei d’Acollida, així com la continuïtat d’una actitud oberta i integradora per part de la societat civil que es preocupa per a què els nouvinguts comparteixin amb nosaltres allò que els podem oferir, com la nostra llengua i la nostra cultura. Les parelles lingüístiques o el reforçament del programa Quedem que duu a terme Òmnium Cultural i que no només es centra en el coneixement de la llengua catalana, sinó també en compartir activitats socioculturals, són exemples de que la integració no és només cosa d’uns, sinó una actitud de tota la societat.

Meritxell Borràs Solé

Secretària d’àmbit d’Immigració de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)

En primer lloc, crec que cal aclarir que el dret a vot no és una qüestió d’immigrants o no sinó que és un dret vinculat a la nacionalitat.

Dit això, la integració i reconeixement legal, des d’un punt de vista de nacionalitat, d’un immigrant, ha de ser el resultat d’un procés de coneixement i d’ integració a la societat d’ acollida, això suposa la manifestació a base de fets d’una voluntat de pertinença a un territori.

-Tota participació que pugui dur a terme qualsevol persona, nouvinguda o no, és positiva, per tant, cal promoure-la, perquè és la manera de conèixer la realitat . Així mateix si aconseguim apropar la política a les persones combatrem la desafecció existent.

En el cas de les persones nouvingudes té encara un altre element positiu afegit i és que és una bona manera de conèixer el país i la seva realitat. Potser masses vegades es dóna per fet que el ciutadà autòcton té coneixement de moltes coses pel simple fet de tenir la nacionalitat, cosa que en moltes ocasions no és cert. Però és que en el cas dels nouvinguts, sobretot els primers anys, el desconeixement de la realitat del país d’acollida és inevitable. La participació política ensenya a tothom.

3. Proposi dues mesures que millorarien la integració i cohesió social.

Entenem que la integració és un procés on cal que el país d’ acollida rebi i posi a disposició les eines necessàries que possibilitin i que la persona nouvinguda faci l’esforç de conèixer, aprendre, i respectar la societat en què viu. Cal dir que és  imprescindible passar per la integració per arribar a la cohesió social, tot i que no és l’ únic necessari, evidentment. La cohesió passa també per protegir els drets fonamentals de les persones i fer que tothom compleixi també amb els seus deures. Un cop arribats a aquest punt, no se’ns pot escapar que caldrà fer un esforç per ajudar a aquelles persones que no poden seguir. Com poden veure, no és fàcil.

Si només puc respondre dues mesures, doncs bé, entenem que és bàsica la protecció dels drets fonamentals de totes aquelles persones que viuen en el territori català i, per tant, s’ha de combatre qualsevol tipus de manifestació o acció racista i xenòfoba, així com combatre la contractació irregular de treballadors estrangers i, per tant, també l’ economia submergida.

Per altra banda, cal desenvolupar la Llei d’Acollida, en la qual nosaltres vam participar molt activament, creiem que és una bona eina, i per una acollida realment eficient és imprescindible una coordinació amb els municipis que són qui finalment coneixen millor les necessitats dels seus ciutadans per ser l’ Administració més propera.

Àlex Castillo

Vicepresident i vocal d’immigració de FAPAC, Federació d’Associacions de Pares i Mres d’Alumnes de Catalunya Barcelona

Pel que fa a l’àmbit municipal es pot tenir dret de vot després d’un període de residència determinat. Jo particularment crec que amb dos anys ja n’hi ha prou. Aquest període hauria de ser el mateix en altres àmbits. Jo no deixaria votar a persones que poden votar en els seus països d’origen A l’igual que no es pot votar en dos municipis, s’hauria de votar només en un país: el d’origen o el de residència.

També crec que amb dos anys de residència  s’hauria de tenir la nacionalitat.

– La participació política és desitjable. En general i per a les persones immigrades també. La llibertat d’expressió i drets civils com el de reunió o el de vaga s’han d’aprofitar. Poden ser més importants que el dret de vot. Per tant la participació política i ciutadana d’una persona immigrada ha d’abastar qualsevol camp  associatiu i polític: Sindical, de veïns, associacions de mares i pares, esportiva,  cultural, folklòrica, etc. El límit l’ha de posar només la imaginació.

3. Proposi dues mesures que millorarien la integració i cohesió social

Les propostes que faré són del meu àmbit d’actuació, l’educatiu. El que no vol dir que tota la tasca d’integració i cohesió depengui només de l’escola. Tota la societat té molt a dir en aquest tema.

La primera mesura passa per un pla decidit i contundent per eradicar la segregació escolar i totes les discriminacions derivades d’aquesta. Ara per ara tenim moltes escoles finançades amb diners públics que rebutgen de forma clara els immigrants davant la indiferència de la pròpia administració i d’una part molt important de la societat. Cal un gran pacte social i polític que eviti aquests tipus de conductes i faci de debò de l’escola un lloc d’intercanvi i convivència.

La segona mesura passa per un pla de millora de l’èxit escolar entre la població immigrada. Si els fills d’immigrants fracassen en els estudis perilla la integració i la cohesió social. Ara per ara tenim unes estadístiques preocupants i no sembla que es treballi massa en aquesta direcció. Una acció  factible i útil en aquest sentit és la implicació de les famílies en les AMPA de les escoles dels seus fills.

Margarida Aritzeta

Escriptora

– Hauria de tenir dret de vot al cap d’un temps prudencial de tenir residència legal a Catalunya. No estic segura de quin termini pot ser considerat prudencial, tal vegada tres anys de residència legal. És prou temps com per conèixer quin és el medi i es pugui participar amb coneixement de causa.El dret de vot comporta implicació en el projecte col·lectiu, és una eina més d’integració social i política en una comunitat. Hauria de ser en tots els àmbits, no només el municipal.

– La que aquesta persona vulgui, igual com qualsevol ciutadà. Els entorns més propers (comunitat de veïns, barri, població, escola, salut) són els primers en què aquesta persona s’hauria de poder moure i integrar-se en plenitud. Em sembla que són els canals habituals. La convivència en l’estadi més proper ni tan sols no necessita acreditacions legals o de residència, només voluntat d’uns i altres (receptors i nouvinguts). És l’estadi que facilita el coneixement de costums, pautes de conducta, normes socials del lloc que ha triat per viure i que faciliten que els qui ja hi viuen coneguin els desigs i la realitat dels nouvinguts.

3- Proposi dues mesures que millorarien la integració i cohesió social.

-treball
-formació/educació

Una de les condicions òptimes seria que hi hagués feina per a la gent, però això no s’aconsegueix només amb la voluntat de qui ho desitja. No conec amb prou detall el que s’està fent com per proposar mesures diferents o noves. A nivell municipal diria que s’hi treballa força: programes d’acollida (conèixer la realitat del qui arriba i donar al qui arriba informació sobre el lloc on ha anat a viure, ajudar-lo a entendre costums i formes de funcionament, exigències i drets). No sé si les mares i els pares participen en les associacions de pares i mares de les escoles (ja no estic en aquesta franja d’edat). Però em sembla bàsic que hi siguin i que se’ls demani que exerceixin aquesta responsabilitat.

Pot semblar que tenir equips de persones destinats a programes d’integració (d’infants i d’adults) podria suposar una gran despesa, però el cost social de tenir una població nouvinguda desconnectada és molt més alt que qualsevol inversió que es dediqui a la seva incorporació. L’escolarització d’adults és quasi tan important com la infantil (encara que la infantil és obligatòria i la d’adults no pot ser sinó voluntària). Estimular l’educació d’adults amb algun incentiu laboral i social, sempre és interessant. Però em consta que això també es fa.

No em sembla tan interessant dedicar la informació sobre el lloc d’acollida a una llista de llocs i mètodes per aconseguir subsidis i ajuts (tot i que pot ser necessari en alguns casos), perquè genera desconfiança cap als nouvinguts. S’ha creat el clixé dels privilegis del nouvingut, i aquest és un clixé que reverteix en contra seu i dificulta la convivència.

 Adam  Manyé, President de la Federació del Camp de Tarragona d’ERC

El Pacte Nacional per a la Immigració parla de cinc anys de residència. Tanmateix, la igualtat és una de les fites històriques de l’esquerra i formar part d’una comunitat implica ser iguals en drets i deures, i també en compromisos amb la col·lectivitat i aquest compromís no pot tenir topalls. Els límits actuals els marca la Constitució Espanyola, que explicita els límits de la participació política dels “estrangers”.

La mateixa que algú que forma part de la comunitat sense haver-se hagut de traslladar, exactament la mateixa. Els vincles personals i socials són una necessitat de primer nivell. Els vincles són una de les claus per ser feliç! La implicació de tothom és primordial perquè la cohesió ens dóna benestar com a comunitat i ens identifica amb la comunitat.

3- Proposi dues mesures que millorarien la integració i cohesió social.

 Se’ns dubte, d’una banda, desplegar la Llei d’Acollida: formació per assolir la igualtat d’oportunitats, coneixement de la llengua catalana, coneixement de la societat d’acollida, del mercat laboral… D’una altra banda, recerca de l’èxit escolar dels xiquets i xiquetes perquè trobin el futur a l’abast sense diferències de classe, d’origen, etc.

Ernest Benach i Pascual

Ex-President del Parlament de Catalunya (2003-2010).

 

 –És indispensable avançar en el reconeixement del dret a vot de les persones immigrades. Tots els partits no fan el mateix discurs, però cada vegada hi ha una tendència més gran per avançar en aquesta direcció, veurem si això es concreta d’alguna manera en els programes electorals. Per desgràcia, el dret a vot no el dóna la Generalitat de Catalunya. Una manera d’avançar seria reduir els terminis perquè els immigrants puguin accedir a la nacionalitat i d’aquesta manera exercir el dret a vot. El Pacte Nacional per la Immigració ja parla de 5 anys.

– La que vulgui cada persona, sense diferències per raó d’origen. Catalunya sempre ha estat un país d’immigració. I més encara, Catalunya ha progressat, millor i més ràpidament, gràcies a la contribució decidida d’uns immigrants que, a més, han tingut l’oportunitat de deixar-ho de ser, d’incorporar-se a la societat catalana amb tots els drets. Ser català és una qüestió de sentiments i no de naixement. I per damunt de les diferències d’origen sempre hi ha la unitat civil del poble català, la cohesió de la societat catalana.

3- Proposi dues mesures que millorarien la integració i cohesió social.

1) Desenvolupar en la seva totalitat la llei d’acollida, que és una llei de futur i una iniciativa pionera al sud d’Europa i l’objectiu de la qual és donar eines als immigrants perquè puguin ser més autònoms i promoure la igualtat d’oportunitats. Dit d’una altra manera, Catalunya té un model propi d’acollida que facilita la integració de les persones immigrades sense renuciar als seus orígens, busca reduir les situacions de vulnerabilitat i de risc d’exclusió i defineix el català com a llengua comuna per primera vegada. És un instrument excel·lent que cal desplegar.

2) Invertir en cohesió social i en educació.

Patrícia Gabancho, periodista i escriptora.

 

– Quan hagi passat un temps prudencial que li permeti entendre de què va la societat a la qual ha arribat, per evitar manipulacions. Per exemple, un parell d’anys: fins que l’immigrant tingui el permís de residència. Jo estic perquè el vot sigui en tots els àmbits, cosa que garanteix els drets politics de les minories, però em temo que la legislació europea és restrictiva i fins que no tens la nacionalitat no pots votar en les eleccions generals, que és la que es consideren de primer nivell.

Exactament la que la persona vulgui, en el sentit que totes les associacions i similars han d’estar obertes a rebre’ls i escoltar-los. No sóc gaire partidària de les associacions temàtiques sobre immigració, incloses les culturals, perquè tendeixen a reforçar els guetos i la mirada victimitzada sobre la realitat (sóc immigrant, participo com a immigrant, em defenso de les coses que es fan als immigrants….). El que és maco és que els immigrants es comprometin amb el futur col.lectiu com una persona més.

3- Proposi dues mesures que millorarien la integració i cohesió social.

La primera és facilitar l’accés al treball legal per tothom que resideixi en territori espanyol. La condició de “sense papers” és una aberració legal, humana, econòmica i politica. Si s’han de controlar les frotneres, que es controlin; però un cop ets dins, has de poder treballar i contribuir a la teva dignitat.

La segona és l’aprenentatge del català, que jo faria tan obligatori com fos necessari. El català trenca amb la condició d’immigrant, accelera l’ascens social i permet plantejar-se el futur amb expectatives de ciutadà, no pas d’immigrant. La llengua configura una actitud, uns itineraris i unes oportunitats, i no saber català és moure’s amb una mà lligada a l’esquena.

Francisco Javier Alvear, Doctorando en Antropologia per la URV i membre de l’Associació Allende a Tarragona

 

– Creo, en primer lugar, que en materia de “integración real” es clave hablar del derecho a sufragio. Las verdaderas (maduras) democracias son respetuosas, tolerantes, solidarias e incluyentes. En ellas no sobra nadie y, por ende, son construcciones amplias y colectivas, basadas en un principio democrático básico, el principio de la igualdad social.

Y, para responder la pregunta en concreto, creo que este derecho debe ser ejercido a partir de que un sujeto vive y trabaja en un determinado territorio o nación, y que debiera ser ejercido en todos los ámbitos político-administrativos.

Francamente, en términos generales, creo que es muy complicado desarrollar una participación activa en materia de participación política y ciudadana siendo inmigrante o extranjero. Es un derecho que no se conquista ni concede fácilmente (en muchos casos se restringe, por no decir, reprime y sanciona, con costes muy altos), cuesta ejercerlo en plenitud, sin cesura, ni inhibiciones y autocensura.

-Creo que la participación política y ciudadana de los “nous vinguts” debe ser plena, como la de todo ciudadano, pero lo será tanto como la madurez y solidez del sistema (democrático) lo permita, porque se trata, claramente, de ejercer ciertos derechos (y obligaciones) que implican fuertes dosis de igualdad y oportunidades sociales, eficientes políticas sociales, en este caso, en materia de integración, etcétera… Todo ello requiere sociedades con gran desarrollo humano en donde los valores universales importen muchísimo, por ejemplo la solidaridad, que hoy por hoy se está perdiendo, sobre todo en Europa.

Catalunya, como todos los pueblos, tiene que entender que su capital humano es como principal riqueza, y este capital lo componen todas las personas que día a día están aportando, desde las diferentes actividades, oficios, prácticas sociales, etcétera, para hacerla más grande y mejor . Por ejemplo, a riesgo de salirme del tema o de extenderme, el aporte de la comunidad catalana a mi país (Chile) es -aunque desconocido por estos lados- enorme, gigantesco, basta ver los héroes, los artistas e intelectuales, los profesionales y trabajadores, etcétera… de ese lejano país del sur del mundo, para darse cuenta cuánto pueden aportar los “nous vinguts”. No sé cual sería nuestro himno nacional sin Ramón Carnicer i Batlle, de nuestro orgullo patrio sin Arturo Prat, del teatro chileno si no fuera por la Margarida Xirgu, de la plástica sin Roser Bru, Pep i Conxita Balmes, o de las infraestructuras públicas sin los hermanos Pey, por nombrar sólo algunos ejemplos mas destacados.

3- Proposi dues mesures que millorarien la integració i cohesió social.

No se me ocurre nada en concreto, pero si ciertas orientaciones que creo que van por el camino correcto, más bien son anhelos. Me gustaría ver más profesionales extranjeros ocupando puestos de trabajo (que no sean médicos) acorde con sus cualificación. Conozco profesionales haciendo, como decía el gran escritor Roberto Bolaño, “haciendo los mil oficios de sudakas”. Me gustaría ver más extranjeros incorporados a las universidades, a las directivas de las empresas, a los partidos políticos, las administraciones. Todo ello implica sin duda alguna, más igualdad y oportunidades, o sea más democracia.

Generar políticas eficientes (inteligentes) en el tema, que dejen fuera el utilitarismo, el paternalismo, el asistencialismo, los prejuicios sociales, el lugar común; que tengan en cuenta que la integracion es un complejo y subjetivo proceso de conocimiento y reconocimiento, individual y colectivo; que involucren una mirada respetuosa, sin complejos y ni temores respecto del “otro”.

En este tema, finalmente, recomiendo a los expertos, funcionarios y políticos encargados del tema que lean a Zygmunt Bauman (potente analista, premio Principe de Asturias 2010) y que escuchen a la gente, a los colectivos extranjeros y nativos.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: